INAUGURACIÓ ASSOCIACIÓ - EXPOSICIÓ





CEL OBERT



Si sempre es una alegria assistir al naixement d’una nova associació cultural ara, en els temps que ens ha tocat viure, encara ho es més, perquè ens diu que per molts entrebancs que els poders polítics de torn posin, la societat civil té prou forces com per reivindicar-se i tirar endavant..



El nom escollit per l’amiga Montse Seró porta, inevitablement, a la  imatge d’aquells patis veïnals, estrets i mullats per una llum  que s’anava esmorteint a mesura que ens acostàvem als pisos més propers al carrer, però que mantenia en comunicació, no sempre visual o verbal, a tots els veïns que hi  tenien les seves finestres obertes al mateix.



Sabíem que no estàvem sols, coneixíem els moviments i els sons que arribaven dels altres, ens sentíem part d’una comunitat ... i ajudàvem quan era necessari....Sense saber-ho anticipàvem un futur que es ara el nostre present: les xarxes de comunicació, les col·laboracions i sinèrgies dels  seus diferents components i totes les possibilitats que aquest tipus d’organització permeten.



Potser la ineficàcia, quan no mala llet dels dirigents actuals (a qualsevol dels nivells en que els situem) tingui, a la fi, una part positiva en la proliferació d’aquests nous models d’organització de la societat. En tot cas l’associació cultural cel obert formarà part d’aquest futur.



Com a carta de presentació, l’associació, ha encarregat a tota una colla d’artistes de diferents disciplines (pintura, disseny, escultura, il·lustració, perfomance.....també ceramistes) a deixar la seva empenta  en uns bols, iguals abans , profundament diversos després de l’actuació, que s’aniran exposant al llarg dels mesos de juliol i agost, cada quinze dies, en grups de quatre o cinc creadors cada cop.



Es interessant ressaltar l’elecció de la forma bàsica. Ja he dit que es tracta de bols. Haguessin pogut ser plats (de gran tradició en el mon artístic des de temps immemorials), vasos, ampolles....però no, s’han elegit els bols que, volgudament o no, es presenten com a calzes de comunió col·lectiva  exposats obertament  a un cel del que ja no s’esperen pluges miraculoses, però, al menys si, l’ajuda  d’aquells que pensen que l’art no pot deixar-se morir d’inanició, que l’artista i la seva obra ens son fonamentals per seguir vivint. Comprant art ajudem i ens ajudem. Que hi hagi sort!.



Eugeni Prieto, Rupià, 8 de juny del 2013









1 comentari:

  1. Una molt bona presentación inaugural d'aquesta proposta que la Montse Seró generosament ens ha convidat a participar-hi. Realment la individualitat que cadascú li pertany, és trasllada al punt comunitari,que com a èssers socials necessitem fer palés. Hem sortit dels nostres laboratoris particulars,per poder fer del fet creatiu una bona ensalada de bols a cel obert totes i tots plegats. Moltes gràcies

    ResponSuprimeix